LA MEVA BESAVIA

Pilar Fraxanet i Cirera va néixer a Figueres el març de l’any 1900 i va ser batejada al cap de pocs dies a la parròquia de Sant Pere de la mateixa ciutat.

Quan tenia poc més d’un any, la seva família es va traslladar a Perpinyà, i allà va residir fins als vint anys. Donat que el nom de “Pilar” és un nom típic espanyol, el govern francès no el va acceptar com a possible nom de pila i el van substituir pel de Marie.

Amb el nom de Marie Fraxanet va cursar els estudis de batxillerat en un centre de Perpinyà i de més gran va anar a l’escola superior on es va especialitzar en un peritatge tèxtil.

A la vora dels anys vint la família Fraxanet va decidir tornar a Espanya. Tot i que Marie era una noieta més francesa que espanyola va tenir que deixar aquell país d’ acollida que tant estimava i tornar a la pàtria dels seus pares. El govern espanyol no va acceptar el nom de Marie ni cap de les titulacions que portava de l’altre banda de la frontera. De cop i volta tornava a ser Pilar Fraxanet; per l’estat espanyol una joveneta gairebé analfabeta doncs no constava en cap registre de cap escola nacional.

Mai va estimar Espanya tant com es va estimar França. Tot i que a Espanya va conèixer al que seria el seu marit Rogelio Sánchez Rodríguez, un jove molt guapo, d’Almeria, tècnic en electricitat, que casualment feia estança a Figueres mentre preparava un viatge  a l’estranger: volia anar a veure el Canal de Suez, que s’estava construint.

Als vint-i-cinc anys es van casar i van tenir quatre fills: l’ “Antonio” en “Pepe”, en Salvador(el meu avi) i en “Miguel”.

Durant la guerra civil la família es va traslladar a Vilanant, un poblet de l’Empordà, però Marie i el seu fill gran, l’ Antoni, van tornar a França a treballar i poder enviar diners a la resta de la família que no ho passaven gaire bé. Acabada la guerra, quan tot es va normalitzar, la Marie i l’Antonio van tornar a Catalunya per a reunir-se amb els seus. L’any 50 van anar a viure a Figueres, on va viure fins que va morir amb 78 anys, l’abril del 1978.

Marie/Pilar Fraxanet era una boníssima persona, que a per tot on anava sempre hi tenia algun amic. La meva besàvia era molt alta, prima i no gaire guapa.  Sabia cosir molt bé i tenia molt bona veu.

La meva mare se’n recorda que amb ella parlava francès, que sabia fer problemes de matemàtiques, que cantava el rossinyol que vas a França..., que no sabia el que era un iogurt i que a casa seva sempre feia olor a col bullida: era una pèssima cuinera!!!